ARTÍCULO PUBLICADO EN "ESTÉTICA CORPORAL Y EQUILIBRI"

PERSONATGES DE CATALUNYA
HISTORIA CONTEMPORANEA DE CATALUNYA

El camí per poder exercir la cirurgia estética és llarg: sis anys de Medicina, cinc anys de Cirurgia Plástica i, finalment, l'aprenentatge personal.

Potser per aixo, Conxita Obradors i Giró, cirurgiana plástica i estética, sempre parla de pacients, no de clients. "Ningú se sotmet a una inter venció quirúrgica i a les seves eventuals complicacions si no té realment un problema." La doctora Obradors fa operacions de diferent dificultat. "La clínica de cirurgia ambulatoria, la que opera sense necessitat d'ingrés hospitalitari, la tinc al costat de la meva consulta. Les operacions de cirurgia major, amb ingrés hospitalari, les faig a la Clínica Cima." Aquesta especialista compta amb la col-laboració del seu marit, el doctor Beltran, que es dedica més a la cirurgia plástica, de la doctora González i del doctor Valero. "Formem un bon equip. Tot i així, els pacients que vénen per mi els opero jo mateixa, perqué sóc partidaria del tracte personalitzat." Moltes persones arriben a través d'lnternet o pel boca-orella. "He aconseguit tenir un cert prestigi i un volum de feina continuat, pero hi ha molta competéncia i, qui no ofereixi un tracte atent i rigorós, perd pacients."

La gent se sotmet a una intervenció d'estetica amb l'objectiu de recupe rar Fautoestima. "Els efectes benéfics d'una operació estética són sobretot perceptibles en els infants. Un nen que és objecte de burla, per exemple, per les seves orelles, un cop operat deixa de ser la riota: s'allibera del complex i de l'escarni d'un dia per l'altre." No cal dir que en casos més dramatics, els efectes benéfics es multipliquen. "Estic parlant de malformacions congénitas facials i cares objectivament antiestétiques que fan la vida impossible." Molta gent es desagrada físicament pero ho acaba assumint com una part de la seva personalitat. Altres, pero, mai no ho accepten. "Són la gent que no vol que li facin fotos, o que no oferirá mai el seu perfil o la seva perspectiva menys afavoridora."
Les operacions facials més habituals són el nas, les orelles, les bosses dels ulls i les diverses tecniques de rejoveniment facial (liposuccions, liftings, implants...).

L'operació de parpelles entranya una dificultat afegida. "Fem bastants blefaroplásties. Toquem les parpelles, els teixits que envolten l'ull, mai l'ull en si, que és materia exclusiva dels oftal mólegs." La doctora Obradors té també molta experiencia en cirurgia mamaria. "L'excés o la manca de pits condiciona molt la vida de la dona, tant la seva relació amb la seva parella com la forma de vestir o la postura que adopten per amagar-los. Són persones incómodes amb alló que tenen, amb un veritable complex." No es estrany, doncs, que la gran majoria després d'una intervenció se sentin felices gairebé instantaniament. "Són felices perqué, per fi, disposen d'alló que havien desitjat." lgualment, hi ha algunes dones que no pateixen traumes respecte als pits, pero que tot i així volen millorar-los. "Tanmateix, són una minoria, perqué, sense un complex al darrere, la motivació per entrar a un quirbfan baixa notablement."

Un cas bastant abundant és el de les noies menors d'edat. "Vénen amb els pares perqué les operi. No és fácil que uns pares acceptin una intervenció d'aquesta mena; si ho fan, és perqué veuen els problemes que li comporta no fer-la. La crueltat entre els adolescents pot ser implacable."

Crueltat a la qual tampoc escapen els nois. "Jo he operat nois amb pits. El seu complex és espantós, perque els seus companys s'acarnissen amb ells." Encara que poc coneguda, reduir l'excess del

Que el cos i la ment són una realitat indissociable esta fora de qüestió. "El que li passa a la ment, el cos ho pateix. l el que li passa al cos, arriba a la ment." Si tothom assumeix aquesta dualitat, no s'entenen les crítiques que la cirurgia estética rep des d'a|guns sectors. "Ens acusen de frívols i banals, pero ho fan des del desconeixement. Potser ha ajudat a crear-nos aquesta imatge el fet que les operacions que més transcendeixen públicament siguin les de gent que no les necessita. Aquesta fira de vanitats no té res a veure amb el nostre dia a dia." Vivim a |'era de la imatge i escapar a aquest mandat esta a |'abast de pocs. "Avui dia la imatge és més important que mai. Contínuament ens arriben missatges visuals i ens estem comparant amb els altres. Si algú amb un lleuger sobrepés se'! considera gras és perque la mitjana de persones amb les quals mesurar-se són més primes." Sembla que el culte per la imatge és congénit. "S'han fet estudis amb bebés i s'ha comprovat que es relacionen més amb gent guapa que amb gent lletja, i encara no han estat sotmesos als cánons. L'atracció per la bellesa és congénita." La cirurgia estética és una feina estressant, perque no permet errors. I no n'hi ha prou amb no cometre'n. "El resultat de la feina ha d'agradar al pacient, i no és gens fácil, sobretot en casos d'un cert desequilibri psicológic. Per aixó és important saber qui es pot operar i qui no. Un eminent cirurgia america va dir: els diners me'Is han donat els pacients que he operat i el prestigi, els no he operat."