Teràpia neural

A Clínica Beltran i Obradors hem incorporat des de fa uns 5 anys la tècnica de la Teràpia neural, també anomenada acupuntura Alemanya Huneke, per reduir el temps de recuperació i les molèsties post-operatòries, millorar el resultat de les intervencions i evitar que les mateixes es converteixin en possibles camps d’interferència

L’experiència ha estat tan positiva, que la fem servir diàriament, reduint al mínim la necessitat d’un altre tipus de tractaments com analgèsics, antiinflamatoris etc.

Hem ampliat el servei mèdic per poder oferir la TERÀPIA NEURAL a tot tipus de pacients que puguin beneficiar-se d’aquesta tècnica, que tracta tot tipus de trastorns, ja siguin aguts o crònics, relacionats o no amb cirurgies prèvies, i que poden afectar globalment la salut de la persona

Anem a explicar breument en què consisteix aquest tractament i els seus efectes.

Què és la Teràpia Neural?

Teràpia Neural significa tractament sobre el sistema nerviós, especialment sobre el sistema nerviós vegetatiu (SNV), format pel sistema simpàtic i el parasimpàtic, que funcionen de manera autònoma, controlant totes les funcions corporals.

La finalitat de la Teràpia Neural és facilitar els mecanismes d’autocuració de l’organisme malalt, i com a teràpia reguladora, ho fa perquè ell busqui el seu propi camí mitjançant estímuls in-específics en punts específics.

Les bases científiques de la Teràpia Neural tenen inici a les investigacions dels russos Pavlov i Speransky, en els inicis de 1900 i més tard en les dels germans alemanys Huneke

Aquesta teràpia s’exerceix majoritàriament en els països de parla germànica (Alemanya, Àustria i Suïssa), i alguns de Llatinoamèrica, on va arribar de la mà del Dr.Germán Duc, que l’havia conegut a Alemanya. En altres països europeus i als EUA la Teràpia Neural és una pràctica més minoritària.

Com funciona la Teràpia Neural?

Qualsevol infecció, inflamació, traumatisme, cirurgia, cicatriu, afecció odontològica, etc. patida en qualsevol part de l’organisme, així com afeccions psíquiques estressants, pot actuar com un camp interferent provocant que la cèl·lula es debiliti i malaltia.

 

Així podem entendre com a partir d’una intervenció quirúrgica poden aparèixer “malalties que aparentment no estan relacionades amb aquesta operació” com al·lèrgies, migranyes, dolors o restrenyiment; o com un nen que ha patit moltes amigdalitis i ha rebut diferents tractaments supressors acaba patint d’asma al cap d’uns anys, etc.

Per neutralitzar aquestes irritacions s’utilitza un anestèsic local molt diluït (generalment clorhidrat de procaïna a l’1 o 0.5%), que posseeix un alt potencial elèctric (290 milivolts) i s’injecta en microdosis en els punts del sistema nerviós que es considera que estan més irritats i que podrien ser factors determinants en la malaltia. La procaïna repolaritza i estabilitza el potencial de membrana de les cèl·lules, permetent així recuperar i estabilitzar el SNV.

Quant es triga a millorar amb la Teràpia Neural?

La millora aconseguida amb la Teràpia Neural pot ser immediata i sol augmentar amb la repetició, fins a arribar a l’absència de símptomes. A diferència de la terapèutica farmacològica, en la qual l’organisme acaba per habituar-se al medicament, és necessari canviar-lo o augmentar la dosi per aconseguir efectes similars, aquí la millora sol ser cada vegada més duradora i els símptomes menys intensos, degut en part al fet que s’actua sobre un punt del SNV cada vegada menys irritat.

Hi ha efectes secundaris?

Les reaccions adverses són extremadament rares. No obstant això, poden donar-se reaccions inflamatòries en els punts d’injecció, que solen remetre espontàniament en menys de 24 o 48 hores. Aquestes reaccions acostumen a ser, encara que molestes, signes autocuratius.

A vegades les reaccions són a distància, per exemple, després de tractar a una persona que acudeix per asma al·lèrgic, poden reaparèixer unes amigdalitis com les que havia tingut en la seva infància, i això ens pot indicar que aquestes angines de repetició són una de les causes de la seva asma actual (camp interferent) i són el següent punt a què hem d’anar.

Com actua aquesta teràpia en la cirurgia?

A l’utilitzar-la durant la intervenció quirúrgica, s’observa una disminució important del sagnat i del dolor postoperatori.

Després, els successius tractaments milloren la cicatrització, tant a nivell intern com extern, escurçant el temps de recuperació i millorant considerablement el resultat de la cirurgia, tant a nivell funcional com estètic.

RELACIÓ AMB LA ODONTOLOGIA

Molts dels camps d’interferència es troben al cap, arribant fins al 70% dels casos, sent la boca i les amígdales les causes més freqüents. És per això que en moltes ocasions sol·licitem una radiografia panoràmica de maxil·lar superior i mandíbula (ortopantomografia), on es pot valorar la presència de qualsevol patologia dental.

Problemes de salut persistents o recurrents:

Camps interferents

Els camps interferents exerceixen estímuls forts sobre el sistema nerviós i poden donar lloc a l’establiment de problemes de salut persistents o recurrents en qualsevol part de l’organisme. En la mateixa persona poden coexistir diversos camps interferents. La medicina clàssica no reconeix la seva existència.

Els camps interferents poden haver-se desenvolupat en on, en algun moment de la vida de la persona, hi va haver:

  • Un procés inflamatori o infecciós: amígdales (faringitis, angines, diftèria, Mononucleosi, escarlatina); adenoides; sins de la cara (sinusitis); oïdes (otitis); Sistema nerviós central (meningitis, encefalitis); fetge (hepatitis); vesícula; Pàncrees; pulmó; bronquis; estómac; intestí; apèndix; ronyó; bufeta (cistitis); Pròstata; penis (venèries); ovaris; úter; vagina (infeccions); abscessos; úlceres; etc.
  • Una cicatriu per cirurgia o ferida en pell, mucosa, múscul, víscera, tendó o os (fractura).
  • Un traumatisme (cop, caiguda, agressió física)
  • Problemes odontològics: cicatrius d’extraccions; una peça desvitalitzada (conducte); compromís de la polpa dentària (nervi) per un arranjament profund; Granuloma; infeccions òssies residuals; quists; odontomas; processos inflamatoris o infecciosos presents o passats: periodontitis, bosses gingivals; Peces en posició anòmala, retingudes, semi-retingudes, desplaçades o inclinades; moles de judici sanes sense espai propi o en contacte amb el canal del nervi mandibular; peces embrionàries; restes d’arrels; peces utilitzades com a pilars de ponts; metalls (implants, perns, amalgames, ganxos, pròtesis); Endodòncies amb sobreobturació del material de farciment que irriten l’os subjacent; ortodòncia en adults i trastorns oclusius (mossegada).
  • La memòria corporal d’una càrrega afectiva, emocional o dany psicològic (estrès, pèrdua, abús sexual, tortura, etc.).
  • Un cos estrany (metall, vidre, fil de sutura, talc dels guants, etc.).

Un cop eliminats els estímuls nocius provinents de camps interferents, les funcions corporals recuperen la seva normalitat i l’organisme inicia el seu procés de curació. Moltes vegades els canvis són ràpids.

La nostra tasca és trobar l’origen de la irritació del sistema nerviós i resoldre-la. L’organisme s’encarregarà de la seva pròpia curació.

Tant ens ha ajudat aquesta tècnica de tractament, que hem realitzat el Màster de Teràpia Neural i Odontologia Neurofocal que es cursa a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i l’hem incorporat a la nostra clínica, en un servei de Teràpia Neural amb 3 especialistes.

Encara que és una tècnica relativament poc coneguda a casa nostra, hi ha abundant bibliografia sobre aquest tema.

I regularment s’organitzen cursos, màsters, congressos internacionals, jornades, etc. per compartir les nostres experiències.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies