Què és l’ortodòncia?

L’Ortodòncia és una especialitat odontològica que estudia, prevé i corregeix les alteracions del desenvolupament, les formes de les arcades dentàries i la posició dels maxil·lars, amb la fi de restablir l’equilibri morfològic i funcional de la boca i de la cara, millorant també l’estètica facial.

 

L’ORTODÒNCIA, ALGUNA COSA MES QUE MOURE DENTS

 

L’Ortodòncia enfronta problemes que van molt més allà de la col·locació individual i detallada de les peces dentàries, i afronta, per contra, la correcció d’alteracions dels maxil·lars, de la cara i, sobretot, dels trastorns funcionals de la masticació.

L’OCLUSIÓ

En néixer, els maxil·lars estan separats. De cap manera existeix una relació d’ajust entre ells, per no haver-se desenvolupat encara l’Oclusió. L’erupció dentaria, és a dir, l’aparició de dents a través de les genives, comença a edats diferents i pot tenir una seqüència variable, com hem vist. A mesura que van sorgint les dents temporals, també es desenvolupen verticalment els ossos maxil·lars.

Quan emergeixen els primers molars de llet en la part posterior, arriba un moment en què els superiors es troben amb els inferiors, entrant en contacte i estable – fent un engranatge que abans no existia: s’ha aconseguit l’Oclusió. A aquest primer contacte entre molars temporals se li coneix com a “primer aixecament” oclusal. La Dentició Mixta s’inicia cap als 6 anys amb l’erupció dels primers molars permanents vaig superiors i inferiors.

Aquests molars permanents, en contactar entre si, com anys abans ho havien fet els temporals, determinen el “segon aixecament” de l’oclusió. L’erupció d’aquests primers molars permanents és de gran importància, doncs, a més de ser peces definitives, serveixen de guia per a la col·locació correcta de totes i cadascuna de les altres encara per sortir. Per tot això, la seva protecció i deguda conservació resulta fonamental, com pot deduir-se de les il·lustracions. Els molars i canins temporals guarden l’espai que, més endavant, ocuparan els canins i premolars definitives.

Atès que la grandària dels temporals és major que el dels permanents encara per brollar, aquesta diferència proporciona un espai que cal conservar, del que resulta imprescindible disposar per a la majoria dels tractaments. D’aquí la importància (i la necessitat ) de mantenir sans els primers molars definitius que sorgeixen aproximadament als 6 anys!

 

 

CLASSIFICACIÓ DE LA MALOCLUSIÓ

En la Ortodòncia moderna, no és suficient valorar les maloclusions basant-se només en una classificació de relacions dentàries. Cal aprofundir per esbrinar la naturalesa de la deformitat. Veurem alguns exemples entre les nombroses variables.

CLASSE I Així anomenem a les que guarden una relació normal de maxil·lars.

  • Maloclusió en què tots dos maxil·lars estan en relació correcta. El problema es centra en la posició avançada de les peces dentàries (amb o sense apinyament) respecte a les seves bases òssies. Aquest cas, de vegades, requereix d’extraccions per a la seva correcció.

CLASSE II Anomenem així a les que guarden una relació que ocasionen un avançament del maxil·lar superior, amb o sense posició endarrerida de la mandíbula.

  • Aquesta maloclusió té les estructures dentàries maxil·lars (amb apinyament o no) avançades pel que fa a la seva base òssia maxil·lar. El seu tractament és més senzill, tot i que pot necessitar d’extraccions. S’evitarien amb el tractament precoç del cas.

CLASSE III Són aquelles maloclusions bàsicament caracteritzades per una situació de predomini mandibular, en relació a una situació de maxil·lar superior endarrerida. Representen el 5% (aprox.) De totes les maloclusions.

  • Maloclusió caracteritzada per una relació normal de bases òssies, però amb les estructures dentàries inferiors cap endavant pel que fa a la base òssia mandibular. Sol necessitar d’extraccions per al seu tractament. Com es pot observar, el diagnòstic en l’ortodòncia moderna és moltíssim més complex del que es podria pensar.

MOSSEGADES CREUADES

TRACTAMENT

Els tractaments d’ortodòncia poden ser INTERCEPTIUS o CORRECTIUS. Els primers tracten d’evitar alteracions més grans, mentre que els segons arriben resultats definitius.

TRACTAMENT INTERCEPTIU

En general, s’inicia i conclou durant la dentició temporal o mixta. No descarten la possibilitat d’una correcció posterior, davant l’aparició d’una altra anomalia similar o diferent. Aquest tipus de tractament, és utilitzat regularment per corregir hàbits anormals, que poden interferir en el patró regular de creixement de la cara i maxil·lars. Algunes maloclusions que sorgeixen d’hàbits com el de succió del polze poden corregir per si soles en cessar el costum.

Malauradament, en moltes altres ocasions es produeixen maloclusions que requereixen tractament ortodòntic, encara que ho sigui amb aparells simples. Els tractaments interceptius s’orienten, per tant, a la correcció de tota alteració incipient, atès que, si no es prenen algun tipus de mesures, empitjoraria la maloclusió. L’ortodontista ha estat format en creixement i desenvolupament per determinar amb exactitud la complexitat de la situació.

TRACTAMENT CORRECTIU

Quan el tractament interceptiu no s’ha realitzat, o bé no ha resultat suficient per la naturalesa de la maloclusió, aleshores cal fer un tractament correctiu. En aquest cas, dirigit a corregir una maloclusió consolidat. Per als tractaments correctius s’utilitzen, principalment, dos tipus d’aparells:

• Aparells funcionals

• Aparells removibles

El més aconsellable és començar aquests tractaments al voltant dels 10 o 12 anys. Aproximadament duren entre any i mig i tres anys, i solen concloure quan la dentició permanent s’ha completat, a excepció dels molars del judici. Al referir-nos a una edat ideal per començar els tractaments correctius, no vol dir que no puguin iniciar-se més avançada l’adolescència, o bé en edat adulta.

Ara bé, depenent de l’edat dels tractaments d’ortodòncia tindran objectius i resultats diferents. Encara s’insisteix en la importància del tractament precoç o adolescent, cada vegada es tracten amb èxit més irregularitats d’adults. Els tractaments en pacients adults es solen dur a terme també en col·laboració amb l’odontòleg general i altres odontòlegs especialistes.

No hi ha cap raó perquè una persona adulta renunciï a plantejar-se la possibilitat d’un tractament d’ortodòncia en aquesta època de tècniques avançades i amb un entorn social que està donant gran importància a la presència personal. No obstant això, cal ser conscient que els tractaments d’ortodòncia tenen limitacions, de les que cal ser conscients, i que hauran de ser identificades i compensades de la manera més efectiva. És en aquest context i per les raons esmentades que es diu que en Ortodòncia cada cas és un cas diferent i, pràcticament, no té igual. D’aquí el concepte individualitzat que ha d’aplicar a cada tractament correctiu.

En casos de deformitat extrema resulta necessari combinar l’ortodòncia amb la cirurgia. El ortodoncista recomanarà llavors a un cirurgià bucal o maxil·lofacial per, conjuntament, elaborar el pla de tractament que procedeixi. Quan es fa evident la necessitat d’un tractament correctiu, és important seleccionar un ortodoncista. El Odontòleg general suggerirà el que cregui més capacitat, i la tècnica i resultats li mereixin garantia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies