Odontopediatria

L’odontologia pediàtrica s’ha convertit en una part cada vegada més rellevant en el concepte de salut global.

L’odontopediatría és aquella branca de l’odontologia que s’encarrega del tractament, manteniment i prevenció de la salut dental del nen des de la infància fins a l’adolescència, ja que qualsevol alteració no tractada en dents temporals (dents de llet), pot influir posteriorment en les peces permanents.

L’odontologia pediàtrica és una especialitat molt unida am l’ortodoncia. El tractament restaurador principalment es compon de tractar els traumatismes, usar segelladors, que consisteix en obturar lleument els solcs i fissures de les peces dentals gairebé sense treure material dental per evitar possibles càries, i en tractar les càries produïdes i les seves conseqüències.

La principal diferència entre l’odontologia habitual i l’odontopediatria en el tractament de càries és la presència de les dents temporals o de llet en els nens la qual cosa fa que el tractament canviï, de manera que les lesions ocorregudes en la dentició temporal es tractaran d’una manera menys conservadora i més agressiva que les ocorregudes en les dents permanents, per evitar que, en el pitjor dels casos, es pogués donar un tractament insuficient a una dent temporal que després repercutiria en el seu successor la dent permanent.

És fonamental realitzar radiografies en els nens que veiem amb problemes odontològics i més si sospitem la possibilitat de patologies molt freqüents com són les agenèsies dentàries, les ectòpies, els supernumeraris i la càries múltiple o policàries.

És important conservar les peces temporals fins que es produeixi l’exfoliació d’elles per part de les permanents, per això han de ser tractades en tots els casos sense excepció i si perdem alguna peça, per molt temporal que sigui, hem de prendre mesures per evitar desplaçaments de les altres peces.

Ensenyament de la higiene oral i mentalització del pacient

Els nens en general són molt mandrosos per realitzar la higiene dental diària i fins i tot molts per a la higiene general, per això és deure dels pares intentar que aconsegueixin l’hàbit de raspallar-se les dents cada dia. Està més que demostrat que la higiene diària contribueix a una gran disminució de patiment de malalties bucodentals. Si el nen no té l’hàbit de raspallar-se les dents, hem d’estudiar als pares, en molts casos resulta que els pares tampoc ho posseeixen i llavors la nostra missió i tasca es torna àrdua i difícil.

Hem de tenyir les dents en la consulta per demostrar l’existència de placa bacteriana, avui hi ha molts fullets explicatius infantils que fa que els pacients pediàtrics entenguin que hi ha “Bestioles” que els poden destruir les dents.

Molts especialistes prefereixen tractar els pacients infantils sense la presència dels pares, però en el cas que passi, és important que els pares estiguin presents en el moment d’explicar-los la placa bacteriana i en el moment de tenyir-se les dents.

Encara que el tema ja va ser tractat en l’article de les càries, farem referència a punts molt específics en referència als nens.

Les peces dentàries estan en contacte entre elles per un punt de màxima convexitat que és l’anomenat punt de contacte. Quan perdem el contacte dentari, les peces dentàries tendeixen a desplaçar-se cap mesial (cap endavant) i això pot comportar el desplaçament de tot un grup dentari, fins i tot de peces permanents, si n’hi ha ja hagin sortit. Aquesta alteració en la posició de les peces dentàries es transmet quan el pacient canvia les peces temporals per les permanents, arribant en la majoria dels casos a una posició anòmala de les peces dentàries i la instauració d’una mal oclusió dentària.

Clàssicament s’han obturat les peces temporals amb amalgama, però avui hi ha països que han prohibit el seu ús en nens. L’elecció del material d’obturació va d’acord amb l’edat del nen, la seva col·laboració a la clínica i el seu risc de càries.

Les resines composites modificades amb poliàcid (Dyract®), té un resultat molt prometedor, són de fàcil manipulació i són radioopaques.

Quan una càries no pot ser tractada i l’única solució és l’extracció de la peça, hem de col·locar algun sistema per mantenir l’espai i evitar el desplaçament dentari com veurem més endavant.

Per realitzar l’extracció de la peça dentària és imprescindible tenir una radiografia de la peça. En general són extraccions molt fàcils, les peces temporals surten sense arrels a causa de que hi ha hagut una reabsorció fisiològica d’elles per part de la peça permanent (rizòlisi fisiològica), però és molt freqüent que la peça temporal tingui arrels o alguna d’elles que no hagi estat reabsorbida, són arrels en general, llargues, amb dilaceració marcada i molt trencadisses, en realitzar força per luxar la peça es poden fracturar amb gran facilitat.

Perduda prematura de peces dentàries

La pèrdua de peces dentàries temporals abans d’hora, sigui per extracció o per traumatismes, produeix uns desplaçaments dentaris de manera que les peces ocupen espais que corresponen a altres peces dentàries i quan per cronologia els correspon sorgir, en tenir el seu espai ocupat, ho fan per on realment poden i en la majoria dels casos es produeixen apinyaments dentaris, o bé erupcions ectòpiques.

Per evitar aquests desplaçaments dentaris, si la peça que ha de substituir a la perduda tarda en sorgir, hem de mantenir l’espai i evitar els desplaçaments dentaris, per a això col·locarem uns aparells anomenats mantenidors d’espai.

Mantenidors d’espai

Els mantenidors d’espai poden ser de dos tipus removibles i fixos.

Els mantenidors fixos són aparells que consten d’una corona o una banda d’acer i un filferro que va soldat a ella, de manera que és el filferro el qual es recolza en la peça anterior. La banda o corona va cementada en la peça posterior i s’evita el moviment dentari d’ambdues peces.

Retenció prolongada de peces temporals

En els casos que sorgeix el permanent i no ha caigut el temporal, procedirem a realitzar l’extracció del temporal. Mai farem una extracció d’un temporal sense abans assegurar-nos que no hi ha una agenèsia dentària, o una inclusió que faci impossible que la peça sorgeixi.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies