colocacionLloc de col·locació de les protésis de mama

 

L’implant mamari pot allotjar directament darrere de la glàndula, (situació retro-mamaria o submamari), o darrere del múscul pectoral (situació retromuscular o submuscular). Existeix també la possibilitat de col·locar-per darrere de la fàscia del múscul pectoral (situació subfacial).

Anem a descriure els avantatges i inconvenients de cada situació, segons la nostra experiència:

SITUACIÓ SUBMARINA

La col·locació de la pròtesi darrere de la glàndula mamària va ser la que es va utilitzar en els inicis de la cirurgia d’augment mamari, és a dir, és la tècnica més antiga.

Avantatges:
  • Intervenció mes senzilla a nivell tècnic; pot practicar-se amb anestèsia local o local i sedació.
  • Menys mal en el post-operatori que la situació submuscular.
  • No interfereix amb la funció del múscul pectoral.
Inconvenients:
  • Estèticament el resultat és inferior al retro-muscular; en pacients primes es poden marcar les vores de la pròtesi.
  • Molta més freqüència d’encapsulament i quan aquest es produeix s’aprecia molt més, tant de forma visual com pel tacte.
  • En augmentar el pes de la glàndula mamària en el seu conjunt, pot produir una caiguda de tota la mama.
  • Major dificultat d’estudi de la mama i risc de lesionar la pròtesi si s’ha de practicar una punció mamària.

Nosaltres la utilitzem alguna vegada; estaria indicada en els següents casos i amb certes limitacions pel que fa a la mesura dels implants:

  • Pacients esportistes professionals

Mames tubulars i mames en les quals falta el ventre mamari; en aquest cas practiquem una tècnica mixta, pol inferior submamari i pol superior subpectoral.

  • Hi ha d’haver una bona cobertura de teixit subcutani; és a dir, no poden estar molt primes.
SITUACIÓ SUBMUSCULAR

És una tècnica creada per millorar els problemes que es produïen amb l’anterior; nosaltres fa més de 20 anys que la fem servir amb freqüència.

Avantatges
  • Aspecte més natural; tota la pròtesi queda recoberta pel múscul, de manera que no se solen apreciar els contorns de la mateixa.
  • Menor incidència de contractura capsular; la pròtesi es troba allotjada en un pla virtual de desplaçament de fàscies, de manera que el desenganxament és menys traumàtic i es crea menys teixit al voltant de la pròtesi. Si s’arriba a contracturar, s’aprecia menys, tant visualment com al tacte.
  • El múscul actua com una faixa al voltant de l’implant que el manté en la seva posició tot i col·loquem volums importants; la pròtesi no va caient per la gravetat.
  • Tacte més natural.
  • Com que el múscul entre la mama i la pròtesi, permet practicar puncions guiades sense risc de punxar la pròtesi.
Inconvenients
  • L’inconvenient principal és la tècnica quirúrgica en si, és més complexa que la submamari, i precisa anestèsia general o una sedació molt profunda.
  • En pacients amb musculatura molt potent pot observar-se un ascens de la pròtesi, provocada per l’acció del m. pectoral. Es important controlar aquesta possibilitat en el postoperatori i prevenir aquest ascens.
  • Postoperatori amb més dolor; de totes maneres el dolor pot ser tractat efectivament amb analgèsics.
SITUACIÓ SUBFASCIAL

És una tècnica apareguda recentment; pensada per evitar alguns dels inconvenients de les anteriors tècniques.

Es basa en la col·locació de la pròtesi en un pla situat entre la fàscia (membrana que recobreix el múscul) i el múscul pectoral.

L’abordatge d’aquest pla pot realitzar-se des d’una incisió axil·lar, on la pròtesi es col·loca per la part superior a nivell subfascial i per la part inferior a nivell submamari. El que passa és que de vegades la fàscia és molt prima i s’esquinça amb facilitat, de manera que a nivell pràctic el resultat és molt similar a la pròtesi submamari.

També es pot accedir des de la via areolar o des del solc submamari. En aquests casos, la dissecció subfascial pot completar millor i aconseguir un reforç del pol inferior de la mama.

A la nostra manera de veure s’assembla molt a la via submamari, amb tots els seus avantatges i inconvenients, excepte en aquest reforç del pol inferior que potser freni la caiguda de la mama.

La utilitzem en alguna ocasió, però en general no millora els resultats obtinguts amb la situació retropectoral.

La fem servir en els casos en que abans hauríem practicat una tècnica submamari simple, per reforçar la fixació de la pròtesi i evitar el descens de la mateixa.

SITUACIÓ DUAL O MIXTA

La pròtesi es col·loca per la part superior a nivell submuscular i per la part inferior a nivell submamari o subfascial.

Requereix un abordatge directe, ja sigui a través d’una incisió areolar, en el solc mamari o de les incisions d’una mastopèxia.

Aquesta indicada en els casos en què cal crear un ventre mamari per falta de desenvolupament del mateix, en els solcs submamarios molt alts, en casos de pacients amb insercions pectorals molt potents, però sens dubte el cas més indicat és la cirurgia de les mames tubulars.

L’avantatge d’aquesta situació és que ens permet aprofitar els avantatges d’una situació submuscular a la part alta i ens dóna la forma desitjada a la part inferior.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies